Stravaganza, ciutat de les màscares, de Mary Hoffman

Hi ha llibres dels quals sentim a parlar arreu: a la televisió i la ràdio, quan fem cua al supermercat, mentre esperem que els nanos surtin d’escola, fent cua a la parada de l’autobús, asseguts (o assardinats) al metro, quan quedem per sopar amb els amics… Uns pòsters gegantins a les parades i a les finestres dels transports públics ens diuen que el llibre tal és al súmmum de l’actualitat literària, que és obligatori llegir-lo, que tothom el vol llegir.

I en certa manera és veritat, una gran part de la població es llança de cap a la llibreria a comprar-lo. Són llibres que en algun moment o altre han viscut a les prestatgeries de totes les cases. I són llibres que sempre, sempre, sempre, enganxen i que, per tant, atreuen a un públic lector molt més ampli. Són el tipus de literatura que aconsegueix que la gent que no acostuma a llegir llegeixi i que els que sí que llegim per defecte ens dividim en dos grups. El dels que llegeix l’obra en qüestió i el dels que es neguen a llegir-la precisament perquè és un obra que atrau a les masses. És fàcil que ens vinguin al cap exemples de llibres així. A mi me’n vénen molts, però sobretot penso en Harry Potter i… (Grup62, 2001), El codi Da Vinci (Grup62, 2003) , i el més recent, La noia del tren (La Campana, 2015). Els he llegits els tres (o més ben dit els 9, si es tenen en compte els múltiples volums d’en Harry) i m’han agradat. Llegint-los m’ho vaig passar molt bé. Eren exactament el que m’esperava: una bona manera d’esbargir-me mentalment, d’allunyar-me de la realitat i ficar-me en un món de ficció, que és precisament el mateix que vaig sentir en llegir Stravaganza, ciutat de les màscares.

De fet, Stravaganza em va encantar. Vaig quedar enamorada de l’Itàlia del Renaixement imaginària i alhora tan semblant a la real, que Mary Hoffman ens descriu. Em vaig veure passejant per una Venècia emmascarada que al llibre rep el nom de Bellezza, i vaig xalar amb els viatges en el temps d’en Lucien, el noi protagonista que viu a Anglaterra al segle XXI amb els seus pares i que està a punt de morir de leucèmia, destí que aconsegueix fugir gràcies a un talismà que li permet traslladar-se a aquell món paral·lel del segle XVI.

Stravaganza em va arribar per feina, quan ja feia temps que havia deixat la pre-adolescència i tot i així em va captivar tant o fins i tot més que en Harry i companyia. La vaig veure com una obra que podia arribar al mateix futur reeixit del qual gaudien l’Hermione, en Ron i en Harry. El factor màgia, tan actual aleshores, els viatges en el temps i les aventures en una Itàlia fàcil de reconèixer són característiques que no atreuen només al públic adolescent. A tots ens agrada Itàlia, vaig pensar. A qui no li agraden la pasta, els gelats, Venècia! És una lectura ideal tant si hi has estat com si no, si hi has estat, t’és fàcil imaginar les escenes i si no l’has visitada, et vénen ganes d’anar-hi. Enganxa, vaja. Recordo que vaig quedar-ne tan meravellada, amb unes ganes boges de ficar-me pel laberint de carrerons i canals i comprar-me màscares de colors vius que vaig pensar que quan tingués fills adolescents, abans de portar-los a Venècia els recomanaria la lectura de Stravaganza, ciutat de les màscares. Quin goig poder visitar la ciutat amb ells i compartir una lectura junts!

De fet, mai no m’he cansat de recomanar el llibre i l’he regalat tantes vegades com he pogut a amics i parents ja siguin catalans i com de parla anglesa.

Stravaganza, ciutat de les màscares és una de les novel·les juvenils que m’ha captivat més i de les que tinc afegides a la llista de lectures preferides. Malauradament la meva predicció sobre el seu èxit no va ser gaire encertada a nivell català, perquè malgrat que la sèrie original continua amb cinc llibres més, el primer és l’únic que s’ha traduït. Però bé, vaja, d’això se’n pot parlar en un altre racó, en un altre moment.

Mentrestant, per anar-nos endinsant en un món on la història i les descripcions del món real es barregen amb la ficció d’un món paral·lel podem agafar una còpia d’Stravaganza, ciutat de les màscares, i asseure’ns còmodament al sofà de casa. Els que tenim gat podem deixar que se’ns assegui a la falda i vagi roncant rítmicament. Els que ens agrada el te podem preparar-nos-en una tassa i deixar que fumegi a la tauleta del costat mentre obrim el llibre.

Agafem aire. Exhalem.

El viatge comença. Viatjar no ha estat mai tan fàcil. És molt probable que mentre llegim ens agafin ganes de voler ser a Bellezza.

Ja arribarà el moment de visitar Venècia, ja arribarà.

Segur.

 

Bona lectura, i bon viatge!

 

Fitxa tècnica del llibre:

Títol: Stravaganza, ciutat de les màscares

Titol original anglès: Stravaganza, City of Masks

Autora: Mary Hoffman

Traductora: Rosa Borràs Montané

Editorial: La Magrana                        

Any: 2004

Anuncis

Publicat per

Els no traduïts

Amant de la lectura i dels idiomes, de les novel·les, la ficció, la novel·la negra, la infantil i la juvenil. Amant dels llibres de paper, dels que en passar les pàgines ràpid, acostant-hi bé el nas, en sents l'olor que et fa venir ganes de ficar-t'hi a dins com aquell qui diu literalment.

Una resposta a “Stravaganza, ciutat de les màscares, de Mary Hoffman”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s